Tancar
  • 07/10/2019

    Wellness personalitzat: la nova dimensió de la piscina i l’spa

    Els experts coincideixen: el sector del wellness viu un moment d’expansió, impulsat indubtablement pel fet que cada vegada la societat es preocupa i ocupa més pel seu benestar. En aquest sentit, el creixement del wellness a nivell mundial té un efecte directe i positiu en el sector de la piscina, spas i zones d’aigües, espais relacionats estretament amb cuidar-se i sentir-se bé. A Piscina & Wellness Barcelona (15-18 d’octubre) es mostraran les últimes tendències en disseny, equipament, gestió i serveis personalitzats per aconseguir un centre wellness d’èxit.

    Però, de què parlem quan ens referim a la indústria del benestar? Gerard André, president de Tempo Hospitality, és consultor sènior en wellness a establiments dedicats al benestar i turisme, i treballa en projectes de desenvolupament i de gestió en diversos països. Per André, “el benestar és la sensació de viure com desitgem, amb les necessitats del cos, ment i esperit satisfetes”, i afegeix que “les pràctiques i hàbits de vida que contribueixin a crear aquesta sensació de plenitud són els mitjans que tenim per aconseguir el benestar personal “.

    Un sector que es diversifica

    Les bones dades confirmen el potencial que té el sector i el creixement de la indústria no només des del concepte de spa sinó més aviat des de la perspectiva del wellness, un terme holístic que els centres s’apropien, conscients de la importància d’aplicar aquesta filosofia a l’hora d’oferir programes globals que contribueixin a portar un estil de vida més saludable per atraure un major nombre de clients.

    En aquesta línia, el director d’operacions de Caldea, Josep Maria Pi, destaca la progressiva democratització que ha viscut el concepte de spa i que ha portat a transcendir la funció original que tenien aquests espais, associats històricament a un ús terapèutic. Pi ho exemplifica a Caldea, que va iniciar la seva activitat sota un concepte termolúdic, aproximant d’aquesta manera el termalisme al públic en general, no amb una visió terapèutica com els balnearis tradicionals, sinó sota una òptica d’una activitat saludable i d’oci al mateix temps , pensada per a tot tipus de públic.

    “Els primers anys van ser un descobriment per a molta gent, que mai havien tingut una experiència en un centre termal, i a més, la podien realitzar en família. En aquesta època, la majoria de públic que ens visitava no era expert en aquest tipus de serveis però progressivament va començar a considerar aquesta activitat com una cosa que millorava la seva qualitat de vida”, explica Pi. A la fi dels 90 i la primera dècada del 2000, va proliferar la construcció d’altres centres amb aquesta orientació: alguns balnearis tradicionals van obrir espais no terapèutics, es va incorporar el concepte de spa urbà i els hotels van començar a incloure spas en la seva oferta. Tot això va contribuir a “socialitzar” el concepte de spa de manera que els usos han anat canviat progressivament i s’ha ampliat el tipus de públic, aconseguint també arribar a al segment més jove.

    Conèixer al client i personalitzar serveis, claus de l’èxit

    Diego Gronda, fundador i director creatiu de Studio Gronda, destaca la importància de tenir clar quin tipus d’espai s’està buscant a l’hora de dissenyar un espai wellness: spa en un hotel ?, en un centre de fitness?, en un centre de salut?, és un espai urbà o més aviat un lloc pensat per escapades de cap de setmana? Gronda, que va estudiar arquitectura a Buenos Aires i a Nova York i va estar al comandament durant 12 anys d’empreses de primer nivell com Toni Chi i Rockwell Group, ho té clar: “el meu objectiu principal és entendre qui és el client”. Entendre i conèixer al client permetrà als centres de spa oferir un servei adaptat a les seves necessitats i el més personalitzat possible per aconseguir que l’experiència sigui el més satisfactòria i especial.

    A la vegada, el portaveu de Caldea apunta a les noves tecnologies com una eina bàsica per conèixer millor al client i detectar les seves necessitats i gustos personals. Per Pi, “les noves tecnologies permeten automatitzar i ser més eficients en els processos i la prestació de serveis, però un dels valors diferencials resideix en l’aplicació d’aquestes tecnologies per obtenir un major coneixement del client”“Conèixer l’estat d’ànim, les seves preferències i gustos en funció del seu moment vital permetrà desenvolupar un model de negoci caracteritzat per una personalització màxima”, conclou Pi.

    Davant d’un client que cada vegada està més informat i és més exigent, les empreses del sector també han de buscar noves fórmules de negoci i, d’aquesta manera, oferir nous serveis, sempre sense oblidar quin tipus de spa volen en funció del tipus de client que volen atraure. Serveis com activitats de relaxació, tractaments holístics, consultes i tallers de nutrició, ioga i meditació complementen l’oferta de balnearis i spas tradicionals, traslladant el concepte de spa a una nova dimensió més integral.

    Rendibilitat sense renunciar al disseny

    Gerard André apel·la a un procés en cadena, imprescindible segons la seva experiència, per assegurar l’èxit i, per tant, la rendibilitat d’un spa, independentment del tipus d’establiment en que estigui integrat. L’expert enumera els elements que conformen aquesta cadena: tenir clar el concepte de l’spa, en el sentit de preguntar-se la classe de spa que es vol construir, dissenyar-lo i construir-lo en consonància, moment en què entren perfils com arquitectes, interioristes i enginyers tècnics, desenvolupar una bona programació de serveis i tractaments, i comptar amb bons professionals tant en la part comercial com a l’hora d’oferir els serveis i els tractaments als clients. “L’excel·lència en el servei i la qualitat professional del personal no són termes econòmics de rendibilitat però és una exigència per tenir èxit, i l’èxit és rendible”, assegura André, crític també amb els establiments que construeixen spas només perquè veuen un risc de perdre clients si no tenen un: “alguns hotels volen spas com fa 20 anys els hotels necessitaven piscina o fa 40 anys, pista de tennis, però fer un spa al lloc més fosc, perquè cal fer-ho no és la millor manera de plantejar un projecte d’aquestes característiques”, conclou.

    En preguntar com s’aconsegueix un equilibri entre rendibilitat i disseny, Gronda afirma que “és fonamental somiar amb els peus a terra, i quan es proposa una idea innovadora tenir en compte que no només s’han de tenir en compte els materials i l’espai, sinó també l’equipament, ja que no sempre hi ha una alineació clara a l’hora de seleccionar l’equipament”. La manera d’aconseguir-ho?: “sent molt conscients des del principi de l’equipament necessari”, conclou l’arquitecte i interiorista, que compta amb més de 20 anys creant experiències en hotels, resorts, spas i restaurants.

    Cap a l’ecològic i sostenible

    En posar el focus en les tendències, Gronda opina que “les tendències són moltes vegades el que algunes publicacions repeteixen més, i d’aquesta manera es tornen tendències, però això no implica necessàriament que siguin les més populars”. L’arquitecte és crític amb la tendència d’alguns centres wellness de crear un gran espectacle en entrar però que no tenen en consideració l’experiència de l’usuari. “Des del nostre punt de vista, l’experiència de l’usuari hauria de ser l’única tendència vàlida a l’hora de dissenyar un espai wellness”, assegura. Gronda també destaca la creixent importància que percep dels usuaris cap a tot el relacionat amb la sostenibilitat dels establiments i comenta que molts usuaris ja consulten en els cercadors d’internet si un establiment és sostenible.

    André diferència entre tendències reals i tendències més vinculades al màrqueting, i destaca com un valor segur l’aposta dels centres de wellness com a espais de prevenció i de cura de la salut en una societat cada vegada més longeva i que disposarà de més temps per dedicar-lo a activitats d’oci i de cura personal. El consultor també entreveu una major dificultat de fidelització dels clients, en ser un públic cada vegada més informat i exigent i, per tant, més volàtil. Pel que fa a tractaments, considera que l’etiqueta associada a l’ecològic guanyarà protagonisme, així com una reglamentació més estricta en aquest sentit per als fabricants. Per André, la digitalització i les oportunitats que ofereix per conèixer millor al client és una tendència imparable i molt útil per al creixement i desenvolupament del sector.

    Per la seva banda, el portaveu de Caldea apunta com a tendència a la possibilitat d’explotar la singularitat i els elements propis de la zona i posar-los al servei del benestar del client. Segons Pi, “la natura, la cultura i la gastronomia del lloc, entre altres elements, poden fer de cada establiment una experiència única, al costat de complements com incorporar aromateràpia basada en plantes autòctones, recursos naturals i tradicions de la zona relacionades amb el benestar”. Pi ho resumeix com “un Km0 del wellness” i també destaca la idea de plantejar serveis i tractaments específics per al públic infantil, de manera que s’eduqui en un estil de vida saludable al mateix temps que es garanteix el propi futur dels establiments.

    Fitness i wellness, binomi guanyador

    La demanda de productes del sector fitness creix en tot tipus de centres vinculats al benestar. Piscina & Wellness Barcelona recull aquesta tendència i ha ampliat la zona d’exposició, així com les demostracions. Tomàs Junquera, que va fundar fa 25 anys Thomas Wellness Group, una empresa dedicada al disseny i equipament d’instal·lacions wellness d’àmbit públic i privat, assistirà a la propera edició del saló. Per Junquera, els centres de fitness han experimentat una transformació: “fa 25 anys ens trobàvem amb gimnasos de barri molt especialitzats en una activitat concreta, com arts marcials, boxa o culturisme, per exemple, alhora que es tractaven d’instal·lacions més petites. D’aquests espais hem passat a centres molts més grans, més inclusius i amb una major varietat d’activitats per a tota la família”.

    Pel que fa a les zones d’aigua d’aquests centres, Junquera explica que “ens podem trobar amb centres de fitness low cost que tinguin sauna i spa però no és l’habitual perquè les zones d’aigua són costoses tant en la seva instal·lació com en el seu manteniment; són en el segment concessional i en el segment premium on sí que es concep com a part indispensable el disposar d’una zona d’aigües”.

    Junquera apel·la a la cultura del benestar a l’hora d’explicar el creixement en la demanda d’aquest tipus de centres però sempre des de la coherència, segons el fundador de Thomas Wellnes Group. “Per tenir un spa de 20 metres quadrats en un espai que no correspon o que no està a l’alçada és millor no tenir-lo. El que demana el client és que hi hagi una coherència, en tant a la distribució, el nombre de peces, la proposta i sobretot en la conservació, ja que les zones d’aigua requereixen unes cures més intensives que qualsevol altra àrea de la instal·lació esportiva”, afirma Junquera, per a qui “estem en l’era de les experiències, i no hi ha res més experiencial que un bon tractament en una cabina amb embolcalls, un bon hamman o un bon massatge, perquè el client viu una experiència quan hi ha un canvi d’estat”.

    El sector del fitness és un mercat i indústria cada vegada més professionalitzat, amb instal·lacions més competitives i accessibles en preu. Junquera situa en un 11% el percentatge d’espanyols que va al gimnàs, mentre que en altres països, especialment al nord d’Europa, aquest percentatge arriba al 20-21%. No obstant això, també puntualitza que el clima al nostre país afavoreix la pràctica d’esport i activitats a l’aire lliure. Preguntat per la situació actual del sector, l’expert opina que la indústria del fitness gaudeix de bona salut: “el fet que hi hagi cada vegada més fons d’inversió posant els ulls en el sector, més empreses de capital risc amb participacions, i més cadenes o gestores de centres esportius és bon senyal i és indicatiu que hi ha mercat i oportunitats per reinventar-nos”“En definitiva, l’important és que la societat té clar que és beneficiós fer esport, i això dóna molt de joc i oportunitats al sector que ens ocupa”.

    Cristina Benavides, col·laboradora de Piscina & Wellness Barcelona